DILLUNS, 1 DE JULIOL. DARRER DIA DE PEREGRINACIÓ.

Vam celebrar la Missa d’acomiadament a Sant Josep. S’inicià la celebració amb el cant: “Mientras recorres la vida”. La 1ª lectura del llibre d’Isaïes (Is 52, 13-14. 53, 2-8). Al Salm responsorial vam cantar: “Tota la vida vull lloar el Senyor”. L’Evangeli (Lc 1, 39-40. 55-56)

El Sr. Bisbe inicià l’homilia dient que amb aquesta Eucaristia acabava la nostra peregrinació a Lourdes. Som obligats a donar gràcies a Déu. Cada vegada que celebrem l’Eucaristia el sacerdot  ens recorda les paraules: “És just i necessari…” Hem de donar gràcies a Déu sempre i en tot lloc. Han sigut uns dies de pregària en què hem obert el nostre cor al Senyor i a la seua Mare.  Diu santa Teresa de l’Infant Jesús: “La pregària és un crit d’amor a Déu”, tant quan les coses ens van bé, com en les adversitats. L’amor al Senyor ha d’estar per damunt de tot, perquè les dificultats no ens allunyen d’ell. Que el fruit d’aquests dies, acompanyats per la Mare de Déu, hagi sigut un veritable crit d’amor al Senyor. També hem tingut presents a moltes persones que ens han demanat la nostra pregària. Sabem que quan preguem pels altres fem una obra de caritat. Que la nostra pregària sigue obrir el cor als altres, perquè un cristià ha de tenir el cor obert a tota la humanitat, igual com el Cor de la nostra Mare està obert a tots.  Fem nostres els sentiments de la Mare del Senyor de tot el que ha fet en ella. Maria s’alegra no únicament de que Déu hagi mirat la seua petitesa, sinó que s’ha fixat en els pobres, els humils i els que passen dificultats. Agraïm al Senyor les gràcies que hem rebut aquests dies servint i acompanyant els malalts, i demanem-li que aquestes gràcies rebudes les conservem, fins que ens retrobem altra vegada,acompanyats per la Mare de Déu.. Que així sigue.

Sis xiquets van portar les ofrenes, mentre cantàrem: “El Senyor et convida a seure a taula amb ell”. A la comunió vam cantar: “Tú, has venido a la orilla”. Abans de la benedicció final, el President de l’Hospitalitat, Francisco Gisbert, ens digué unes paraules de comiat. El que hem viscut aquests dies d’ajuda, de perdó, de fe, de l’escolta de la Paraula de Déu, etc. hem de saber-ho transmetre als germans, especialment als més febles i desvalguts. Déu ens perdona sempre i ens espera amb els braços oberts. També donem gràcies a Déu per la bona peregrinació que hem tingut i marxem a les nostres llars amb les piles ben carregades per donar i compartir amb els més pobres i necessitats.  Jesús i la seua Mare ens esperen el proper any, que serà del 25 al 29 de juny.

Donà les gràcies al Sr. Bisbe, als mossens i al diaca per haver-nos acompanyat. També als malalts, als joves, a les hostesses, als de cuina i menjador, etc. Amb el vostre servei heu fet molt més agradable la peregrinació. Finalment gràcies al Senyor  per haver-nos ajudat a passar aquests dies al costat de la Mare. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe i de les paraules del diaca: germans i germanes, en el nom del Senyor podeu anar-vos-en en pau, vam cantar l’Ave de Lourdes. Tot seguit, al costat de l’església de Sant Josep: “És l’hora dels adéus”.

Després de dinar, a les 13’30 h. vam iniciar el viatge de retorn, amb l’alegria d’haver passat uns dies de germanor al costat de la nostra Mare.

                                                                                         Maria Joana Querol Beltrán