La relíquia de Santa Bernardeta a la Diòcesis de Tortosa

El dimarts deia 29 d’Octubre, la Relíquia de Santa Bernardetta, venia de la Diòcesis de Sergorbe-Castello, i fou la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Benicarló, qui la va acollir, per iniciar tres dies a la nostra Diòcesis.

El nostre Bisbe juntament amb els Mossens, el President de la Hospitalitat amb membres hospitalaris, al so dels coets rebíem les relíquies,  l’Eucaristia i la processo van donar lloc a la veneració i oració. A la tarde, a la Residencia “Hogar Sant Sebastià” de Vinaròs ens esperaven per celebrar l’Eucaristia, el Rosaria; i a les 19 hores fou la Parròquia de l’Assumpció allí el Rosari, l’Eucaristía i la Processó amb els farolets donà sentit a tota devoció mariana, en acabar tornarem a la Residencia on passa tota nit.

El Dimecres 30 la relíquia sortir de Vinaròs per anar al convent de les Carmelites de Jesús, Tortosa, allí el Capellán i les monges ens esperaven per celebrar l’Eucaristia, la expossió del Santíssim, els Rosari; a la tarde la relíquia va estar a la Catedral de les 16 fins les 18 perquè la gent tingues temps de pregària, es va fer el rosari i la Novena i a les 19 el nostre Bisbe va presidir la Missa, la processó pels carres amb, la sorpresa que les cornetes del grup “Lo Golafre” tocaven al pas de la relíquia; la Benedicció del Santíssim als malalts i assistents; i a la nit les monges Clarisses les acolliren durant tota la nit.

El Dijous 31 la relíquia continuà el viatge fins a la Parròquia del Remei de Mora la Nova, les campanes anunciàvem la seva arribada, la processó, l’Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe acompanyat pels Mossens i Diaca dels dos arxiprestats, Terra Alta i Ribera-Priorat, vam despedir a la Relíquia.

Va ser tres dies de una experiència inoblidable, de vivència i emocions de tanta gent assistint als actes, gràcies per tot, que la Mare de Déu de Lourdes i Santa Bernardet ens doni forces en tot.

Mossèn Jordi Centelles Llop

Consiliari de la Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes

3 joves ens expliquen la seva 1a Peregrinació

“El meu primer cop a Lourdes, el meu primer cop vivint una experiència tan intensa. L’emoció recorria cada instant dins meu perquè sempre estava envoltada de bona gent. No dubtaré en repetir-ho ja que el que vaig viure a Lourdes va superar totes les meves expectatives. Moltes gràcies a totes i tots per fer-ho tan especial.”

Anna Uguet

“Quan hem pregunten com va ser la meva experiència a Lourdes i com la podria descriure em venen moltíssimes paraules al cap: única, immillorable, bonica, emocionant i sobretot intensa. Del meu primer cop com a voluntària a Lourdes m’emporto molts bons moments i també molts bons amics. Són dies durs on no vam parar en cap moment però aquesta peregrinació a Lourdes t’ajuda a apropar-te més a Déu i també a millorar com a persona. 

Després de la celebració de comiat em vaig sentir com una més de la família de joves i acollits que vam formar. Tot i les condicions climàtiques, els acollits sempre tenien una rialla a la cara que t’alegrava el dia, només per això ja val tot la pena.

Resumint, una experiència de 10 que espero repetir l’any que ve!!”

Gemma Mani

“Aquest 2019 ha sigut el meu primer any com a voluntària a Lourdes. És molt difícil per a mi descriure l’experiència que he viscut, ha sigut molt intensa, divertida i m’emporto molts amics i records. He disfrutat de totes les activitats i sobretot de la bona companyia. Aquesta petita aventura, apart de fer-me créixer com a persona, considero m’ha ajudat a aprendre moltes coses noves que desconeixia i la gran part d’elles gràcies als acollits. És una experiència única i que espero repetir l’any que ve!”

Laia Mani Rodríguez

DILLUNS, 1 DE JULIOL. DARRER DIA DE PEREGRINACIÓ.

Vam celebrar la Missa d’acomiadament a Sant Josep. S’inicià la celebració amb el cant: “Mientras recorres la vida”. La 1ª lectura del llibre d’Isaïes (Is 52, 13-14. 53, 2-8). Al Salm responsorial vam cantar: “Tota la vida vull lloar el Senyor”. L’Evangeli (Lc 1, 39-40. 55-56)

El Sr. Bisbe inicià l’homilia dient que amb aquesta Eucaristia acabava la nostra peregrinació a Lourdes. Som obligats a donar gràcies a Déu. Cada vegada que celebrem l’Eucaristia el sacerdot  ens recorda les paraules: “És just i necessari…” Hem de donar gràcies a Déu sempre i en tot lloc. Han sigut uns dies de pregària en què hem obert el nostre cor al Senyor i a la seua Mare.  Diu santa Teresa de l’Infant Jesús: “La pregària és un crit d’amor a Déu”, tant quan les coses ens van bé, com en les adversitats. L’amor al Senyor ha d’estar per damunt de tot, perquè les dificultats no ens allunyen d’ell. Que el fruit d’aquests dies, acompanyats per la Mare de Déu, hagi sigut un veritable crit d’amor al Senyor. També hem tingut presents a moltes persones que ens han demanat la nostra pregària. Sabem que quan preguem pels altres fem una obra de caritat. Que la nostra pregària sigue obrir el cor als altres, perquè un cristià ha de tenir el cor obert a tota la humanitat, igual com el Cor de la nostra Mare està obert a tots.  Fem nostres els sentiments de la Mare del Senyor de tot el que ha fet en ella. Maria s’alegra no únicament de que Déu hagi mirat la seua petitesa, sinó que s’ha fixat en els pobres, els humils i els que passen dificultats. Agraïm al Senyor les gràcies que hem rebut aquests dies servint i acompanyant els malalts, i demanem-li que aquestes gràcies rebudes les conservem, fins que ens retrobem altra vegada,acompanyats per la Mare de Déu.. Que així sigue.

Sis xiquets van portar les ofrenes, mentre cantàrem: “El Senyor et convida a seure a taula amb ell”. A la comunió vam cantar: “Tú, has venido a la orilla”. Abans de la benedicció final, el President de l’Hospitalitat, Francisco Gisbert, ens digué unes paraules de comiat. El que hem viscut aquests dies d’ajuda, de perdó, de fe, de l’escolta de la Paraula de Déu, etc. hem de saber-ho transmetre als germans, especialment als més febles i desvalguts. Déu ens perdona sempre i ens espera amb els braços oberts. També donem gràcies a Déu per la bona peregrinació que hem tingut i marxem a les nostres llars amb les piles ben carregades per donar i compartir amb els més pobres i necessitats.  Jesús i la seua Mare ens esperen el proper any, que serà del 25 al 29 de juny.

Donà les gràcies al Sr. Bisbe, als mossens i al diaca per haver-nos acompanyat. També als malalts, als joves, a les hostesses, als de cuina i menjador, etc. Amb el vostre servei heu fet molt més agradable la peregrinació. Finalment gràcies al Senyor  per haver-nos ajudat a passar aquests dies al costat de la Mare. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe i de les paraules del diaca: germans i germanes, en el nom del Senyor podeu anar-vos-en en pau, vam cantar l’Ave de Lourdes. Tot seguit, al costat de l’església de Sant Josep: “És l’hora dels adéus”.

Després de dinar, a les 13’30 h. vam iniciar el viatge de retorn, amb l’alegria d’haver passat uns dies de germanor al costat de la nostra Mare.

                                                                                         Maria Joana Querol Beltrán

DIUMENGE, 30 DE JUNY. QUART DIA DE PEREGRINACIÓ

A les 9’30 h. ens vam aplegar a la basílica de Sant Pius X, per celebrar la Missa Internacional. A més a més de la nostra diòcesi, van participar-hi peregrins de les  diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, Segorbe-Castelló, Saragossa, Jaca, Granada, Sevilla,  Portugal i països d’Amèrica del Sud, algunes presidides pels seus bisbes. Després de saludar  els concelebrants, malalts i tots els pelegrins, vam cantar: “Tierra entera, canta con gloria al Señor”. L’Eucaristia fou presidida pel cardenal Mons. Juan José Omella, La 1ª lectura dels Reis (1 Re 19, 16 b. 19-21).  Vam cantar al Salm responsorial: “Jubilate Deo, cantate Domino”. La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,1. 13-18). Al·leluia, i l’Evangeli segons sant Lluc ( Lc 9, 51.62)

El cardenal Omella va fer l’homilia. Queridos hermanos/as en el Señor. Que maravilla iniciar la jornada a los pies de la Madre. Nos hace un gran bien estar en Lourdes escuchando  sus palabras: “Orad por los pecadores”.  Este año el lema es precioso: “Bienaventurados los pobres, porque de ellos es el Reino de los cielos” María le dijo a Bernardette: “Yo no te prometo hacerte feliz es este mundo, sinó en el otro”. San Juan Bosco le preguntó a José Cottolengo: ¿Qué remedio debo dar a las  personas que sufren y vienen a consultarme buscando ayuda? Le respondió Cottolengo: No pierdas la esperanza y la visión de futuro. El Señor te espera para tener con El, el encuentro definitivo en el cielo. Amén.

Les pregàries es van fer en diferents idiomes. Un grup de joves van portar el pa i el vi per a les ofrenes. El cant de la comunió fou: “Cante la memoria y el corazón la gloria del Señor”.  Després de la benedicció final, ens vam acomiadar amb les paraules: “Ite missa est. Deo gratias”.

A les 17 h. es celebrà la Processó Eucarística a la basílica de sant Pius X. Presidí la celebració el nostre Sr. Bisbe. S’inicià amb el cant: “Laudate Dominum” i va portar la custòdia des del Sagrari a l’altar, mentre cantàrem: “Adoramus te, benedicimus te…” alternant en cada cant una pregària. Amb el Santíssim exposat el cant: “Ave verum Corpus natum de Maria Virgine” Tot seguit es proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 11, 28-30): “Venid a mi todos los que estáis cansados y agobiados y yo os aliviaré”. Dn. Enrique nos comentó el Evangelio: El Señor nos invita a cargar con nuestros sufrimientos. El nos dice: “Mi yugo es llevadero y mi carga ligera”. Nos invita a descansar y a apoyarnos en él. El Señor da la paz a quien confía en él. Acordémonos de las personas que nos han pedido nuestras oraciones. Que el Señor sea nuestro alivio y seamos de los que necesitan descansar en su Corazón para poder encontrar la paz en nuestra vida. Después de un rato de oración en silencio, cantamos “Tantum ergo” y  nos dió a todos la bendición con el Santísimo. Mientras repetíamos “Señor, cúranos”, “Señor, muéstranos tu amor”… intercalando el canto: “Kyrie eleison, Christe eleison, Kyrie eleison”. Dejó la custodia en el altar y después mientras era trasladada de nuevo al Sagrario cantamos: “Magnificat, anima mea Dominum”.

A les 21 h. ens vam retrobar a Sant Josep per celebrar una Hora Santa. El Sr. Bisbe exposà el Santíssim i tot seguit el cant: “Cantemos al Amor de los amores”. Mossèn Federico Allara va dir unes paraules d’acció de gràcies per quedar-se el Senyor entre nosaltres i sentir la seua presència. Des de la nostra pobresa, ets escolta i amor. Tú, Senyor, estàs sempre en nosaltres, perquè ets Amor, ens estimes i estàs aquí.  Després de llegir un fragment de l’Èxode continuà mossèn Allara les seues reflexions: L’amor no té cara, l’amor no es pot veure, però qui estima l’experimenta i aquí en la presència del Senyor experimentem que Déu ens estima i nosaltres volem correspondre al seu amor. Cal contemplar el rostre de Déu en els amics i els enemics, a casa i al carrer i donem-li gràcies per un amor tan gran. Després del cant: “Señor Dios nuestro, que admirable es tu nombre en toda la tierra”, el diaca permanent donà lectura a l’Evangeli que ens diu: “Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesús. Ell que era de condició divina… Jesús és Senyor a la glòria de Déu Pare”. Mossèn Allara ens comentà que quan el Senyor ens concedeix una gràcia tots volem ser  sants, però l’únic camí de la santedat és la humilitat. Demanem perdó al Senyor per les vegades que no hem sigut humils i pensem que la més gran humilitat de Jesús fou a la Creu. Tot seguit el cant: “Lauda Jerusalem, Dominum” i així vam seguir l’hora de pregària. Mn. Allara acabà amb les paraules de la Mare de Déu: “Sóc  l’esclava del Senyor” i vam cantar: “Mientras recorres la vida”.

Finalment el Sr. Bisbe ens digué que havia estat un dia amarat per la presència del Senyor: al matí l’Eucaristia, a la tarda Processó Eucarística i en acabar el dia, l’Hora Santa.  La presència del Senyor és una presència de gràcia, perquè ens la dóna sempre juntament amb el seu amor.  En la presència humil i senzilla del Senyor en l’Eucaristia, donem-li gràcies per quedar-se amb nosaltres. Que aquests dies d’estança a Lourdes, pensem que som Església que camina pel món. Cadascú experimentem moments de foscor, però, més enllà de tot això, sabem que el Senyor camina amb nosaltres i no ens abandona. Que no deixem mai de sentir la seua presència en la nostra vida i aquesta presència ens ajudarà a mantenir l’esperança. Abans de la benedicció amb el Santíssim vam cantar “Tantum ergo” i com a cant final de l’Hora Santa”: “Lauda Jerusalem, Dominum”

DISSABTE, 29 DE JUNY. TERCER DIA DE PEREGRINACIÓ

Després del rés de Laudes, a les 9’45 h. la Missa a la Gruta de les Aparicions, juntament amb peregrins de les diòcesis de Lleida, Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. Festa de sant Pere i sant Pau, l’Eucaristia fou presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Juan José Omella, cardenal, i concelebrada pel bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, pel nostre bisbe Enrique i un bon nombre de preveres. Els cants foren a càrrec d’alguns peregrins de les diferents diòcesis.

La 1ª lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 12, 1-11). El Salm responsorial 33. Vam cantar: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor, feliç l’home que s’hi refugia”.  La 2ª lectura de la carta de sant Pau a Timoteu (2 Tm 4, 6-8. 17-18). El diaca permanent de la nostra diòcesi proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (16, 13-19).

El bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, va fer l’homilia. Després de saludar els  concelebrants i els fidels, ens digué que l’Església celebrava una festa gran, la festa de sant Pere i sant Pau, en la qual la Paraula de Déu ens dóna un punt de contemplació i d’acció en la nostra vida. Respecte la primera lectura que hem escoltat dels Fets dels Apòstols, ens podem preguntar: Ens queixem massa de les coses que hem de fer per anunciar l’Evangeli?  La 2ª pregunta seria: Som fidels a les paraules de l’Església, o actuem al nostre gust i pel propi interès? I la 3ª pregunta que ens podríem fer: Com confessem la fe? Com sant Pere? Confessem el Senyor en moments difícils? Lourdes està associat amb la malaltia i també aquí hem de confessar la fe en Jesús. Siguem fidels per confessar Crist en qualsevol moment de la vida. Resem pel Papa Francesc i que la Mare de Déu ens ajude a viure a l’estil seu, escoltant la Paraula de Déu i aplicant-la a la nostra vida.

Els joves i persones de servei de les diòcesis allí presents van fer les pregàries, especialment pels malalts i una per la nostra diòcesi afectada aquests dies per les conseqüències del foc. Al moment de les ofrenes es presentà a la Mare de Déu el petit Eloi. La diòcesi de Lleida presentà un ciri, i un grup de xiquets de la diòcesi de Barcelona van presentar les ofrenes destinades a ajudar els més pobres i necessitats. El 1er. cant de comunió fou: “Tú, has venido a la orilla”. Després “Queda’t amb nosaltres” i l’últim: “Ens dones força”.

Abans de la benedicció final ens digué el cardenal Omella: Tots  marxem consolats perquè ens hem deixat en mans de la Mare de Déu i si alguna cosa de les que li hem demanat no ens la concedeix, és perquè no ens convé. Dono gràcies a tots els hospitalaris, entre els quals tenim els seminaristes. Preguem per ells per a que arriben a ser  bons sacerdots. També dono gràcies a Déu, perquè tot i ser d’un poble petit, Cretes, ens hem trobat tres capellans del meu poble. Tot seguit, el cardenal i els dos bisbes ens van donar la benedicció final. El cant de comiat de la celebració fou  l’Ave de Lourdes.

A continuació ens vam fer la foto de grup a l’Esplanada i després de dinar els malalts van tornar a fer el pas per la Gruta. A les 16 h. la Vetllada Festivaa la Sala Notre Dame. Com tots els anys el programa fou molt variat. Van actuar els joves i alguns peregrins. Al final vam compartir unes pastes i orxata. Com a darrer acte de la jornada, a les 21 h. la  Processó Marianaper l’Esplanada. Vam participar-hi els malalts i els peregrins de les diferents diòcesis, presidits pel nostre bisbe Enrique. S’inicià amb el cant del Credo i vam seguir amb el rés del Rosari, intercalant a cada misteri unes reflexions i el cant a la Mare de Déu: “Ave, ave, ave Maria”. En acabar el Rosari, el Sr. Bisbe ens donà la benedicció final i vam cantar: “Salve Regina”.  Ens vam acomiadar pregant: Notre Dame de Lourdes, santa Bernardette… Tot seguit vam intercanviar un gest fratern de pau.